En aquest món estret i prim
no hi ha espai per la molsosa
a l'Estanquet he fet el cim
a la riba de Tolosa
On es pon el Pirineu
boira lleu, color d'absenta
deixa'm sol ben a prop teu,
vora l'Ultzamako benta.
I m'he refugiat a Aldatz
travessant boires de vidre,
primer m'han omplert el plat,
després m'han omplert de sidra.
Rais de vi sobre l'Irati,
rius de sidra d'Aralar,
aniré a peu fins a Sineu,
nedaré a Montserrat.
En el bosc de les Estunes
s'esquerda la pell del món,
les goges hi resten mudes
o han anat a fer un tomb
i no et veig, potser has marxat,
sempre hi ets però mai no et quedes,
restaré fent de gojat
en els estanys de Noedes.
BUIRA -Lo mai
 |
| (Maig -o Mai- de Folgueroles. Quinzena litereraria) |
i a la capcineta hi canta un moixonet.
Lo mai de la plaça n'ha vingut de lluny
la serra ja passa i és fill de Bretui.
Bonica n'ets noia de gràcia n'ets plena
i tens retirada a la flor d'asutzena.
La flor d'assutzena n'és flor molt gentil,
surt per primavera entre el març i l'abril.
PRADES
Avui n'és Festa Major
perquè a mi em dóna la gana
em vestiré de senyor
i xiularé una sardana.
De cobla arriba remor
com un diumenge de festa.
Avui en farem l'amor
a l'ampit de la finestra
Demà serà un altre dia
i ja plourà si és que ha de ploure.
Plorarem pel què teniem
i per tot el què ens va commoure...
però això serà un altre dia,
que avui en floreix la ginesta!
Avui en farem l'amor
a l'ampit de la finestra.
LLERET
I aquesta n'és per a tu
Fatumata catalana
pubilla de rostre bru
espigadeta i galana.
I aquesta n'és per tu,
tota n'és per a tu sola,
pel futur que se t'endú
i pel paisatge que et bresssola.
En pinedes i garrics
creix el teu món d'infantesa;
pisos vells, barris antics
i mitjos somnis de princesa.
A voltes acolorida,
a voltes duent texans,
a voltes amb les amiges
o talaiant als teus gemans,
Res és fàcil per a ningú
i a cops al món hi fa fred.
El món no es va fer per a tu
petit clavell morenet.
El món no es va fer per a tu
i malgrat tot, tu li somrius
trepitjant amb pas segur
el petit món en el que vius.
Desgranant el teu futur,
arbre de dues arrels
és per a tu el tèrbol atzur
de ser quatre cops rebel:
Ser la nova benvinguda
a una terra lluitadora,
dona, de nació oprimida
i classe treballadora
Avui el sol surt per a tu
i la lluna et farà el ple,
potser no ho sabrà ningú
i jugarem a no dir res.
Tu i jo no som diferents
i lluitant viurem la vida
adéu clavell morenet,
adéu estrella del dia.
VILAMUR
L'amor vola pels terrats
amb ales de papallona
i els amants mig amagats
 | |
| Foto Vilamur: Vicenç |
i s'estimen una estona
i renoven sa promesa.
L'amor vola pels terrats
jugant amb la roba estesa
I l'amor segueix volant
així com vola el cel de nit
i tot ho va embolcallant
com el llençol a sobre el llit
i entre el llit i el llençol
l'amor vola que vola
i entre el llit i el llençol
l'amor juga i fa el què vol.
No m'aguantis la mirada
quan et trobo pel carrer
que jo sé el què tu saps
i tu saps el què jo sé.
No m'aguantis la mirada,
si em mires el temps no passa
i en tons ulls el món s'atura
i en silenci crides massa.
BEGET
A tres metres sota terra (bis)
encara hi ha els camps de blat (bis)
i les llàgrimes de guerra (bis)
i les de felicitat (bis...)
També hi ha una santa casa
amb un llit cobert de flors
perquè hi dormi la mestressa
al costat del seu espòs
I se sent el crit del néixer
i a la ribereta, l'hort,
i les vinyes dalt la féixa,
i el silenci de la mort.
Amb la terra barrejades
la sang de tants ideals
i les llàgrimes vessades
encara son sota l'asfalt.
SARROCA DE BELLERA
Au, baixa a la plaça
tothom hi ha de ser
que la vida passa
i batega al carrer.
Que la vida passa
i no vé ni va enlloc,
per poder atrapar-la
cal anar a poc a poc.
Les parets maldestres
són gran biblioteca;
graffitis rupestres,
frases de poeta.
Frases de poeta
en llibres de maons
on encara s'hi glosen
les veritats d'aquest món.
La ràdio murmura
cançons ensucrades,
desgràcies llunyanes,
veritats escapçades.
Vertitats escapçades
somnis a cavall,
ets tu qui t'abraça
a través del mirall.
Noia, surt de casa
vés i calça't bé
que la vida passa
i batega al carrer
que la vida passa
i no vé ni va enlloc
per poder atrapar-la
cal anar a poc a poc.
Darrere del vidre
diuen que no hi plou
i a la terra plana
el vent tot ho mou.
ÀGER
A Àger tenim una joia
que n'és digna de guardar
a Granyena la van perdre
i no fan sinó plorar.
Si algun dia la pergéssim
ditxós qui la trobarà,
si algun dia la pergéssim
ditxós qui la trobarà.
A la cara dus el sol
ai, Majorala fadrina,
a la cara dus el sol
i en el front l'estel del dia.
Quan tu baixes a la font
tothom t'en segueix els passos
qui poguéssa ser la gerra
que s'en gronxa en els teus braços...
La faldilla que dus xica
del color de la canyella
a cada tall hi ha un clavell
i a cada punta una estrella
i així d'estrella en estrella
n'omples tot el firmament
i en els nois d'aquesta vila
fas perdre l'enteniment.
Si poguéssa sapiguer
que a ningú dus voluntat
te'n pararia mil llaços
fins que t'hauria alcançat.
Els llaços que et pararia
no serien de plata i d'or
que serien de la nina
del més fondo del meu cor.
PERAMEA
Pel camí que passa
n'està esquitxat de tolls,
els salta amb traça
però surt amb els peus molls.
Plou a sobre l'aigua
i la noia somriu.
Porten botes d'aigua
els seus amors d'estiu.
Avui està contenta
i no en sap el motiu
s'ha vestit més guapa
i surt buscant caliu.
Avui està contenta
i no en sap la raó,
baixa al bar de sempre
cantant una cançó.
Pren el seu tallat
i s'asseu a la terrassa
escoltant la pluja
i veient a la gent com passa.
Plou, no du paraigües
però es posa a caminar.
La pluja abraça
a qui es deixa mullar.
LA PALMA D'EBRE
Estacats a la deriva
mengem herba a redós,
el clos que de fugir ens priva
està estacat al nostre cor.
Lluís Vives obre la porta,
tal com féu quan era viu.
El remat quiet es comporta;
el gos queixala, seu i riu.
Veig com plou en el mirall
mentre espero la riuada
que ha de fer anar riu avall
la bardissa acumulada.
Dins i fora tot fosqueja
i plovent es va fent tard
mentre espero una riuada,
una riuada dins del mar.
La mà negra que ens empeny
per abruptes viaranys,
n'és feta de mesquineses
de mentides i d'afanys.
Esperant el sometent
per ser fusta de tremuja,
esperant la torrentada
i ser per fí gota de pluja.