La primavera no arriba de cop. Mai no arriba de cop.
Primer el sol, subtilment, va prenent volada. I a més vol més sol. Però les nits fredes encara congelen els estels dins la fosca. Un pinsà primerenc solca l'albada buscant on el sol ha vençut el gebre. I després se n'hi afegeix un altre. I juguen. I la fresca del matí comença a tenir regust de primavera.
De cop t'adones que els borrons dels freixes estan a punt d'esclatar i que l'ametller del marge fa dies que té flors. El blat amb el seu verd cridaner ha esberlat la terra encatifant el terrer i tot és verd. I nou. I hi ha més claror. I la terra té frisança.

Però a l'obaga és hivern encara.